Cas creences

Aquí tenim un cas semblant al de na Susana,que pot ser real com fictici, i reflexiona’m i valora’m l’actuació de la mestre  les seves creences i els seus referents teòrics.

Maria, és tutora d’aula de 18 mesos, i es l’hora de l’entra a l’escoleta i acollir els infants que anaven arribant, mentres els nen que ja eren a l’escola i esperaven als altres companys sempre els treia algunes joguines perquè estiguessin entretenguts.

Una vegada tots els infants ja havien arribat a la classe els deia que era l’hora de recollir perquè era  l’hora del Bon Dia. Els costa molt recollir i na Maria es va posar a cridar fort perquè recullin les joguines i que sinó no podrien fer el Bon Dia.

No li feien cas i sense haver acabat de recollir varen començar a treure els coixins per realitzar el Bon Dia.

La que va acabar recollint les joguines va ser na Maria.

De forma conjunta amb la meva companya hem fet la següent reflexió:

Creiem que la seva creença és que com més fort es crida els infants presten més atenció. I varem arribar a la conclusió que aquesta no es la millor manera perquè els infants et prestin més atenció.

Els referents teòrics de la mestre es l’ importància de la rutines, com recollir les joguines i realitzar el Bon Dia i que la classe estigui amb ordre, tot al seu lloc.

Seguidament ens varem plantejar  una sèrie de preguntes:

Per què actua d’aquesta manera?

Cridar,és la millor manera?

Si es crida, escolten més els infants?

Si crida,es du a terme l’objectiu que  es tenia fitxat?

De quina manera es podria fer recollir les joguines sense cridar?

Com es pot fer entendre als infants que han de recollir les joguines abans de fer el Bon Dia?

Aquestes son les competències que treballam; 2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre, 2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional