divendres, 7 de juny del 2013

VALORACIÓ FINAL DE LES COMPETÈNCIES I DEL BLOG

Ja fa anys que  vaig començar  aquest camí de formació per dedicar-me a la docència. Vaig fer el cicle formatiu d’Educació Infantil i per aquest fet ja tinc les pràctiques de 0-3 anys reconegudes.
El meu d’aprenentatge a anat modificant-se i millorant al llarg dels anys que he estat estudiant per formar-me, tant quan vaig fer el cicle com durant els anys que porto de carrera, tot i que, mai deixarà d'ampliar-se i modificar-se.
Gracies a les reflexions que hem fet durant el curs, a través de les activitats proposades he pogut veure les competències que tenc adquirides, les que he de millorar i les que encara he d’adquirir.
La assignatura ha ajudat a valorar lo important que es reflexionar de tot el que feim, ja que ens ajuda a observar si el que esteim fent es adequat o no. Per això que crec que és important aprendre dels errors i autoavaluar-se contínuament evers la nostra feina.
Encara que he aprés coses que no sabia, crec que les companyes que feien les pràctiques li han tret més profit a l’assignatura, ja que elles ho poden observar les competències que tenien o no amb les bones pràctiques i el projecta de millora que han anat fent durant el curs.
Quan al començament del l’assignatura ens vareu dir que haviem de crear un blog, jo vaig pensar que no tenia cap sentit i que jo no seria capaç de posar en marxa un blog. Però quan vaig anar per crear el blog no va ser tant difícil.

També crec que es una bona eina per utilitzar a les aules d’infantil i no tan infantil, ja que es pot anar penjat tot el que es realitza. On els pares poden veure tot el que es fa a les aules i les educadores poden fer una reflexió sobre el que han fet amb els infants. 

dimarts, 28 de maig del 2013

Reflexió de les bones pràcitques i documentals

Tant els projectes de millora com els documentals que hem vist han estat molt interessants. 
el que m'ha cridat mes l'atenció va ser la bona pràctica del " racó del moc", ja que ajuda als infants a ser més autónoms , a donar -se  compte quan tenen moc i que han d'agafar paper per i sonar fort perquè surti el moc...
D'altres com el documental de " canvi de bolquers " a l'assignatura de Models Educactius ens varen parlar molt de   l'importàncis que té parlar amb calma a l'infant, explicar-li el que els hi farem, anar al ritme de cada infant... i el documental ens ho expliquen molt bé.  L'altre documental es  " la vida en les pareds" ja que a la assignatura d'Estratègies Educatives vam parlar de que es penja a les pareds, perquè i per a qui es penjen les coses a les pareds.
Me va cridar l'atenció l'introducció , ja que tothom te una visió diferent del significat d'una pared.
a les escoletes tenen un paper molt assencial perquè amb el que es penja es pot saber l'identitat que té cada nin, el grup classe, fins i tot la de l'escoleta.


dijous, 16 de maig del 2013

Documentals de la xarxa


L’escola mata la creativitat


És un documental que ens parla de l'importàcia de la creativitat a l'escola.

És vital treballar la creativitat ja que esteim educant als infants per un futur diferent, perquè actualment esteim condicionants per la societat en al que vivim i els centres educatius ho exigeixen als infants.
Estic d’acord amb en Robinson , quan reclama la importància de tenir en compte i valorar la creativitat de les persones.
Per això a les escoles no s’ha d’oblidar l’aspecte de la creativitat , ja que les persones som capaces de fer alguna cosa millor que els altres , només cal saber quina és i com treballar-la.
Es important que els nins imaginin, inventin, improvisin... perquè no fer-ho es deixa d’aprendre una metodologia fonamental per l’aprenentatge de l’infant.

“ Les persones som úniques i irrepetibles, igual que la seva  creativitat”


La asamblea en educación infantil (3 años A)


En els darrers anys s’ha introduït  les noves tecnologies dins les escoles infantils, sobre tot les pissarres digitals dins les aules d’infantil ja que son molt útils, ja que  pots engrascar difernts activitats  tant sols tocat un boto de la pantalla.
És el que ens toca viura en la societat que vivim ara hi ho acept ja que a mi m’agrada molt el món de les noves tecnologies, però també pens que o s’ha de deixar de banda la pissarra tradicional perquè puguin veure que hi ha altres formes d’aprendre.
Pens que no es el mateix fer una activitat a través de la pissarra digital com es comptar pomes que fer-ho a traves de la manipulació, ja que pots manipulat, olorar... els objectes.
Per això el què s’ha de fer en les aules es alternar les dues opcions, el material manipulable i   les noves tecnologies.

dimecres, 8 de maig del 2013

LA VISIÓ DELS INFANTS SOBRE EL JOC


El nostre documental consisteix en mostrar diferents  vídeos d’infants sobre la visió que tenen del joc , sobre les seves preferències i interessos.

Hi ha diferents opinions sobre el joc, tant de mestres, com familiars, sociòlegs, psicòlegs,etc. Per aquesta raó donarem a conèixer  la importància que té el joc en els infants.

El joc en la infància és una activitat, a més d’agradable  necessària per el desenvolupament de les habilitats intel·lectuals, emocionals i socials dels infants.

Hem trobat moltes opinions que no valoren la importància que té el joc a l’infant, quan en realitat pels infants representa una oportunitat natural per afavorir el seu desenvolupament i el seu pensament creatiu.

A partir d’aquí hem recopilat opinions de diferents experts ....

D’aquí un parell de dies podràs veure el nostre documental i podràs opinar!

De veres és important el joc?
“ Creem jocs nous amb mitjans coneguts sobre temes actuals.”  Vicky Eckert, inventora de jocs I dissenyadora

“El repte és escollir materials i mètodes de producció de gran qualitat que causin el mínim impacte al medi ambient ” Ramon Martin

“El tiempo que dedican los niños españoles a jugar es insuficiente i un tercio lo hace solo, a causa del estilo de vida de sus familias.” Estudio observatorio del juego infantil

“ L’escola de 0-3 anys no és necessària ja que només juguen”. Mare d’una escoleta del Pla de Mallorca

“ Los juegos infantiles de antaño son mas saludables” Fundación Alimentum

“Es preocupante que un tercio de los niños en España juegue solo o que los pequeños ya se inicien con tres o cinco años a jugar con dispositivos electrónicos.”  Petra Mª Pérez Alonso- Geta, catedràtica en teoria de l’educació de la universitat de Valencia.

“Jugar es sencillo y solo exige 5, 10 o 15 minutos al día para conseguir los beneficios que aporta el juego y los juguetes en los niños.” Inma Marín, pedagoga i promotora de la AEFJ

“ Los niños no deberían jugar tanto sino que deberían forjarse al futuro” polític, H.C
RUSSEL. A 1970: “El juego es una actividad generadora de placer que no se realiza con una finalidad exterior a ella, sino por si misma”.

BRUNNER, J 1986: “El juego ofrece al niño la oportunidad inicial y mas importante de atreverse a pensar, a hablar e incluso a ser el mismo”

HUIZINJA, J (1972): “ El juego en su aspecto formal, es una acción libremente ejecutada “como si” y sentida como situada fuera de la vida corriente , pero a pesar de todo, puede absorber por completo al jugador, sin que halla en ella ningún interés material ni se obtenga de ella provecho alguno, que se ejecuta dentro de un determinado tiempo y un determinado espacio , que se desarrolla en un orden sometido a reglas y que da origen a asociaciones que propenden a rodearse de misterio o a disfrazarse para destacarse del mundo real”.

BULHER, K: “Denominamos juego a una actividad dotada de placer funcional mantenida por él o en aras de él, independientemente de lo que haga, además , y de la relación de finalidad que tenga”
“ Jugar no només és cosa de nens. Jugar no té edat, perquè fomenta la comunicació entre persones i uneix les generacions” (Felicitas Eckert, sociòloga i experta en jocs de societat)
“No hi ha res més seriós que un nen quan juga” ( Friederich Nietzsche).


Per motius de seguretat no podem penjar el documental al blog, però et convidem a què després de l’exposició a classe ens pogueu donar la vostra opinió.

divendres, 3 de maig del 2013

Els blogs als quals he comentat l'entrada de bones pràctiques  són: 

Bocins de felicitat     http://bocinsfelicitat.blogspot.com.es
Teixint relacions       http://teixintrelacions1.blogspot.com.es/
Això era i no era...   http://catycanyelles.blogspot.com.es/

dijous, 25 d’abril del 2013

GUIÓ PEL DOCUMENTAL


 Ens vam reunir totes les components del grup de treball per planificar i elaborar un guió del documental que hem de posar en marxa. Per a dur-ho a terme, hem seguit unes pautes i  ha quedat de la següent manera:

Temporalització: 

Data
Tasques
27/03
Primeres idees
17/04
Elaboració i planificació del documental
22/04
Entrega d’autorització de dret d’imatge a les famílies.
25, 26, 29/ 04
Filmació del documental
08/05
videomuntatge
16 o 23/05
Exposició del documental

Tema i protagonistes:

El tema és la visió dels infants sobre el joc.
Els protagonistes són un  petit grup d'infants de 2-3 anys de dues escoletes diferents. Aquests seran: Alejandro, Elsa, Daniela, Núria (Pau i David), Álvaro, Erika, Marc, Laia (Víctor).
Finalitat i objectius i justificació:
La finalitat d'aquest documental és enregistrar la importància del joc des dels ulls dels infants.

Objectius:

Enregistrar les converses i moments de joc de l'infant.
Adonar-se de la importància del joc que tenen els infants.
Seleccionar moments de joc dels infants.
La justificació d'aquest és que sabem la base teòrica de la importància del joc dels i per als infants, però volem saber quina és la seva visió.

Nombre de filmacions i quan les farem:

El nombre exacte de filmacions necessàries no ho tenim massa clar, ja que ho haurem de fer en un parell de vegades, el que sí tenim clar és que farem les gravacions dins l'escoleta, el temps del pati o algun moment que poguem agafar-los per poder conversar amb ells sobre el joc.

Imatges que volem mostrar i per què:

Nosaltres estam interessades en mostrar imatges de joc (de qualsevol tipus) i converses que es puguin donar entre dos infants i/o amb l'adult sobre aquest, ja que consideram que és la manera més adient i atractiva d'arribar al tema que ens interessa.

Destinataris i temps de durada del documental:

Aquest documental està destinat  principalment a mestres i futurs mestres, i a  totes aquelles persones que els hi pugui interessar el tema.
El temps de durada serà d'uns 20 minuts aproximadament.

Recursos materials:

·         2 Càmeres fotogràfiques o de filmar.
·         fulls d'autorització
·         Ordinadors per a realitzar el muntatge.

Les competències que he treballat amb aquesta entrada és la 2.5, ja que nosaltres ens varem plantejar alguns dubtes sobre la realització del guió, i varen ser resolts. 

dijous, 18 d’abril del 2013

IDEES MES RELLEVANTS DE L'ESPAI - TEMPS A L'ESCOLETA

Importància de cubrir les necessitats bàsiques dels infants, menjar , dormir, higiene... encara molt més a les aules de 0-1 anys i sobre tot respectar els ritmes dels infants, ja que cada un té un ritme diferent. I com varem poder observar a l'horari de l'altre dia no es tenia molt en compte le necessitats.

Importància de realitzar activitats entre rutina i rutina, amb una gran verietat, com son els projectes, experimentació, exploració, psicomotricitat... ja que els infants es cansen de jugar molt de temps amb una mateixa activitat.
Un altre punt a destecar es l'esspai i la decoració, ja que tenes un valor important que determina la identitat del grup i dels individus que el formen. també s'ha de saber que es vol penjar a les pareds, per aquí es penja, quin temps es penja...


         Les comptències treballdes son: 3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències

dimarts, 9 d’abril del 2013

Cas creences


Aquí tenim un cas semblant al de na Susana,que pot ser real com fictici, i reflexiona’m i valora’m l’actuació de la mestre  les seves creences i els seus referents teòrics.

Maria, és tutora d’aula de 18 mesos, i es l’hora de l’entra a l’escoleta i acollir els infants que anaven arribant, mentres els nen que ja eren a l’escola i esperaven als altres companys sempre els treia algunes joguines perquè estiguessin entretenguts.
Una vegada tots els infants ja havien arribat a la classe els deia que era l’hora de recollir perquè era  l’hora del Bon Dia. Els costa molt recollir i na Maria es va posar a cridar fort perquè recullin les joguines i que sinó no podrien fer el Bon Dia.
No li feien cas i sense haver acabat de recollir varen començar a treure els coixins per realitzar el Bon Dia.
La que va acabar recollint les joguines va ser na Maria.

De forma conjunta amb la meva companya hem fet la següent reflexió:

Creiem que la seva creença és que com més fort es crida els infants presten més atenció. I varem arribar a la conclusió que aquesta no es la millor manera perquè els infants et prestin més atenció.
Els referents teòrics de la mestre es l’ importància de la rutines, com recollir les joguines i realitzar el Bon Dia i que la classe estigui amb ordre, tot al seu lloc.

Seguidament ens varem plantejar  una sèrie de preguntes:

Per què actua d’aquesta manera?
Cridar,és la millor manera?
Si es crida, escolten més els infants?
Si crida,es du a terme l’objectiu que  es tenia fitxat?
De quina manera es podria fer recollir les joguines sense cridar?
Com es pot fer entendre als infants que han de recollir les joguines abans de fer el Bon Dia?

Aquestes son les competències que treballam; 2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre, 2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional

Grup: Marina Noguera, Xisca Serra, Marga Xamena, Kika Ripoll i Sonia Sebastián.

Tema documental: La visió dels infants sobre el joc.

EL documental es farà a través d’una entrevista a infants de 2-3 anys, en la qual es traurà la importància del joc per els infants a través de la seva perspectiva.

Aquestes són alguns exemples de preguntes que farem a l’entrevista: 

-          A que t’agrada jugar? Per què?

-          A que jugues a l’escoleta? Amb qui?

-          A que jugues a casa teva ? Amb qui?

-          On t’agrada jugar més?

-          T’agrada jugar tot sol?

Hi ha preguntes que es faran a un sol infant , i d’altres a més d’un, i d’aquesta manera establir un diàleg entre ells.
Durant la filmació intercalarem moments de joc d’aquests infants.

Considerem que treballem la competència 2.3. (ja que nosaltres sabem la base teòrica sobre el joc i volem aprendre la pràctica a traves de la visió dels infants.)

dijous, 14 de març del 2013

Estratègies per millorar competències


Desprès de realitzar l’anàlisi del FADO puc analitzà les punts febles i  que és per poder dur a terme  a les pràctiques de 3-6  el pròxim any.

No me implicat massa en el tema de documentació del centre quan treballava, però al llarg de la carrera me n’he adonat compte que té un pes molt important per entredre la manera com es treballa en aquell centre. Així que posaré tot l’interès per tenir curiositat per la documentació del centre.
Encara que vaig ser tutora d’aula i realitzava reunions individuals amb els pares, dir que les dues primeres reunions me va acompanyar una de les directores perquè estava molt nerviosa i no sabia com actuar davant aquella situació. Però alhora de fer reunions informatives, com el funcionament de l’escoleta, per festes, per el control d’esfínters... les realitzaven les directores i nosaltres no assistíem a cap d’elles.  Esper poder ajudar a la mestre a organitzar totes aquestes reunions informatives, encara que no sigui la meva tasca i algun dia dur-les a terme jo tota sola.
Se me dona bastant bé i no me costa res aprendre a saber com funcionen les noves tecnologies, però no conec molts de recursos per a nins i crec que es una cosa fonamental en el temps en que vivim. Així esper aprendre noves estratègies  per dur a terme amb els nins.

Les competències treballades son el 2.3 ja que descric el que  vull aprendre i els objectius que me proposat .

dilluns, 4 de març del 2013

Observació d'aula


Sessió de Psicomotricitat, Escola Son Verí, aula 3 anys.

Nina observada: MIREM

Entren a la sala i es seuen en rotllana per posar-se el calcetins. L’Antonia Rosa té la bossa on hi ha els calcetins i els va mostrant als infants perquè ells puguin dir quin son els seus  i els hi demana quin nom es el seu i na Xisca Comas els hi va posant una etiqueta amb el seu nom.
Na Mirem es la primera i agafa els calcetins i es seu al seu lloc, es lleva les sabates s’aixeca agafa les sabates de na Mª Jose i les seves i les posa al seu lloc, torna a asseure al seu lloc i es posa els calcetins.
Fan un cercla petit i na Mirem no hi cap, així que els fan més gros, i repeteixen l’acció dues vegades, seguidament recorden les normes; aixeca la mà però na Mª J.  Li diu a un altre company que la digui: “no val fer-se mal”.
A continuació es col·loquen sobre una retxa blava per començar la sessió, pega botets.
Na M.J. dona la senyal per començar, pega botes direcció a la torre per no arriba a temps i no toma sa torre. Se’n va puja s’escala inclinada bota sobre el lleva por, puja l’espatllera i després a la rampa de fusta i es tira al lleva por, torna a pujar i es tira, torna a repetir la mateixa acció, baixa del lleva por, va als mòduls i es tira a damunt, va al tobogan i puja de panxa i patina per avall.  S’aixeca i se’n va cap a les teles, agafa una tela de color blau i se’n va  a na M.J. per què li posi com a Superman i li posa pel coll com a capa, i es posa a corra i la capa es mou, agafa una corda la fa rodar i pega bots amb la corda amb la mà.(seguidament va repetir aquesta acció varies vegades).
Deixa la corda se’n va al racó de les teles i n’agafa una altre del mateix color i cor amb la tela amb la mà, passa per davall la rampa de fusta i puja al lleva por  llavors a l’espatllera després a la rampa de fusta i pega un bot amb els dos peus junts al lleva por.
Baixa del lleva por, se’n va cap als mòduls i pega un cosa a una peça, seguidament n’agafa una de petita i la tira cap en rere , es seu sobre una altre i s’aixeca tot d’una i cor per tot el pavello.
Es tura devora en Marc i la cointerventora Xisca i mira com li posa una tela pel coll i li diu a na Xisca  que ella la vol la capa com en Marc. També li demana que li posa una altre tela per la cintura i en té una altre amb sa mà i mira com col·loquen la capa a una companya seva.
Se’n va cap al tobogan però no arriba a pujar, es dirigeix a l’escala la puja per un costat però es queda enganxada amb la capa  i torna en rere i es col·loca al principi de l’escala no puja i se’n va i passa per davall el pont de fusta i puja al lleva por l’eleva per l’espatllera s’incorpora a la rampa de fusta i pega un bot sobre el lleva por i baixa d’ell.
Se’n va cap a na M.J. què té un tela estesa a terra i es seu a sobre. Na M.J i na Cristina estiren aquesta la tela per tot la sala després d’una estona s’aturen i en queda asseguda i en aquesta ocasió estira na M.J. i n’ Ángela.  S’aturen i que asseguda agafa la tela la cointerventora Antònia i na cristina i darrera es seu na Llucia i donen una volta per tota la sala, s’aturen una estona i ella no baixa i Antònia torna a estira la tela per tota la sala, casi surt de la tela es col·loca tot d’una i posa a estira un altre cop. Baixa de la tela i se’n va a una altre tela amb na cristina que l’estiren na Xisca, na Maria i na Mely i l’estirem cap a la porteria de l’altre cap de la sala i criden entre totes gol. Tornen cap al centre de la sala i tornen a la porteria casi cau de la tela però s’incorpora tot d’una. Na Maria vol pujar i na Mirem no vol baixa i ho fa na cristina perquè na Maria pugui incorporar a la tela i se’n tornen al mig de la sala. Estan assegudes una bona estona sense moure’s desprès estiren la tela cap al costat de lleva por i s’aixeca de la tela.
Cor cap a la rampa fusta i passa per davall s’alça per l’espatllera, s’incorpora a sobre la rampa de fusta es queda dreta i desprès s’asseu a la rampa de fusta  i es torna a incorporar crida a na M.J. però no la sentit (perquè hi ha altres companys que xerren) i es que dreta a damunt la rampa de fusta. Desprès d’una estona dema na que li posin la corda a una altura determinada i quan esta allà on la vol pega un bot per sobre de la corda i cau sobre el lleva por i de seguida baixa del llevar por i se’n va a l’escala de fusta i la puja des del principi, però no pot passar perquè hi ha companys que obstaculitzen el pas i baixa per un costa de l’escala passa per sota de la rampa de fusta i s’incorpora al lleva por  i es posa a pegar bots  i na M.J. li diu que arraconi  per el altres companys s’han de tirar de la rampa i puja directament a la rampa de fusta es posa dreta i espera el seu torn. Desprès d’una estona ella diu que li toca demana que li posin la corda a una certa altura i es tira, i diu a n ’Antònia “me tirado así de alto”,seguidament es torna a incorporar a la rampa de fusta i espera el seu torn. Diu a la cointerventora que li toca a ella però es tira en Jose , espera i mira com els altres es tiren, desprès s’asseu a la rampa de fusta i espera. La cointerventora diu que li toca a ella, s’aixeca però desprès diuen que li toca a nen Sergi, torna a demanar per botar però li responen que desprès den Daniel es queda dreta aturada, i diu que va ella primer; “ la quiero así de alta” pega un bot sobre la corda, baixa del lleva por i se’n va cap als mòduls i de seguida torna al la rampa de fusta i passa per sota d’ella s’alça a sobre el lleva por, posteriorment puja directament a la rampa de fusta i s’asseu i espera, al cap d’una estoneta s’aixeca i pega botets sobre la rampa, s’atura i bota al lleva por i seguidament baixa. Se’n va als mòduls i col·loca dues peces una damunt l’altra. Torna cap a la  rampa de fusta, es posa  a davall i agafa una corda i s’alça al lleva por i seguidament a la rampa de fusta s’aixeca i tot d’una es tira sobre el lleva por camina per damunt i baixa. Pega bots i mou la corda en l’aira.
Tot d’una torna a passar per davall la rampa de fusta s’alça cap al lleva por i cap a l’espatllera i desprès a la rampa de fusta, i tot amb la corda amb la mà, aquesta li penja i en Mac li estira però ella també estira, i bota de la rampa al lleva por i es seu per baixar. Posteriorment es posa a corre per tota la sala arrossegant la corda i s’alça al tobogan i estira per ell.
Quan es baix se’n va a la rampa de fusta i intenta col·locar a sobre la corda  de seguida s’entorna anar per la sala i pega botets amb la corda amb la mà, la mou i al mateix temps diu “toma” aquesta acció la repeteix varies vegades. Dona una volta a tota la sala, es dirigeis a la porteria que està al fons de la sala  desprès cap a l’altre porteria i una altre cop a la porteria del fons i llavors cor cap al lleva por i deixa la corda  s’alça a i seguidament a la rampa de fusta i tot d’una pega un bot al lleva por, s’aixeca,s’enfila per l’espatllera i estira, repeteix l’acció en dues ocasions més. Pega bots per tota el lleva por, baixa. Se’n  va a fer una volta i agafa una corda i es posa a corre cap a la porteria del fons de la sala i desprès cap a l’altre, seguidament es tura al mig de la sala on hi ha una petita torre i puja a sobre, agafa una tela rosa i l’amolla, baixa de cul mòdul a mòdul, se’n va a una cap  de la sala i agafa una tela blava i es dirigeix a una altre torre on hi ha en Marcos que juga, per un forat li estira la capa i en Marcos li diu “tu no puedes jugar aquí”.
Es retira, agafa una corda i la col·loca damunt una peça, l’estira i la deixa. Es dirigeix a la rampa de fusta i es penja d’ella, baixa, seguidament puja per el principi de l’escala i la puja, passa per l’escala de pintor fins arribar a la rampa de fusta i bota sobre el lleva por i es queda allargada  s’aixeca i es tira damunt el lleva por. Seguidament puja a l’espatllera i es torna a tirar,s’aixeca i camina per sobre el lleva por i al cap de poc baixa  d’ell.  Es dirigeix a na M.J. per què li llevi les teles que du posades.
Se’n va cap a l’escala i la puja i es tira directa al lleva por, intenta pujar a la rampa de fusta però n ho fa, va a l’espatllera i es tira es torna alçar per ella i es llança al lleva por el baixa.
Cerca a n’ Antònia li demana si poden jugar a “pilla – pilla”, es poden a jugar una petita estona, puja i baixa del lleva por  i es posa a corre per tota la sala d’un cap a l’altre  varies vegades. S’eleva per el tobogan i s’enfila a l’espatllera , es seu i estira de cul per el tobogan.
Na M.J. diu que ja s’ha acabat la sessió i que es posin en rotllana, se’n va cap a ella i li dona la mà, desprès li dona a na Maria i n’ Angi i fan la rotllana.
Demana “me puedo quitar la chaqueta?” però la cointerventora li diu que no perquè ja hem acabat i ara ens anirem.
Es seuen a terra, es lleva els calcetins i les posa un dins l’altre i com que no pot demana ajuda a n’ Antònia, seguidament les posa dins la bossa i va anar a cercar les seves sabates. Es seu i es posa les sabates sense ajuda .
Na M.J. diu que s’aixequin i dona sa mà a n’ Antònia hi ha nen Nicolau,molla la mà d’en Nicolau i li dona a na Cristina i tots junts canten la cançó de l’os.

divendres, 1 de març del 2013

Punt de partida professional


Com he comentat a la meva presentació, quan vaig cursar el CFGS d’Educació Infantil estava treballat a una escoleta i me varen convalidar les pràctiques ,així que reflexionaré les meves competències sobre el temps treballat.
En quant a les competències esmentades a l’assignatura  puc dir que n’hi ha alguna d’asolides però d’altres que encara no he pogut posar-les en pràctica, però esper que el llarg de la meva vida algun dia les pugui dur a terme.
Quan feia feina a l’escoleta vaig ser tutora d’una aula. Tenia una programació donada per l’editorial  que tenia el centre,això implicava que haviem de fer les fixetes d'aquesta editorial. Però encara que sabia que havia de fer les fixes sempre cercava altres alternatives per internet, revistes d’educació... i en moltes ocasions les altres mestres també la realitzaven amb els seus alumnes.
Crec que soc bastant autònoma, ja que sempre mirava de donar idees sobre les festes i decorar l’escoleta ; decoració de l’arbre de Nadal, regal del dia del  pare/mare, sant Antoni, la primavera... 

Quan treballes sempre hi ha algun moment  que te n’ adones compte dels teus punts febles i forts.
Si alguna activitat et surt malament tens les companyes que també t’ajuden a veure el que no ha sortit bé i a mirar de resoldre el que ha sortit bé.
Dir que també et diuen les coses que fas bé, però sempre tenim tendència en que moltes vegades només sabem veure les coses malament que fan els altres.
Em de començar a aprendre a valorar les coses que feim bé, tant les dels companys com les nostres.

Dissenyar una activitat per els infant es molt fàcil, però qual la realitzes per primera vegada no saps com sortirà, per què la programes d’una manera i desprès veus que no surt res com tu havies planejat . així que desprès de fer l’activitat has de reflexionar sobre el que no ha sortit bé i pensar canvis perquè la pròxima vegada et surti millor.


Al centre on vaig fer feina te una tenia una metodologia de funcionament, que hi ha via coses que jo no estava molt d’acord, però com que jo només era una simple empleada, la decisió era de les directores i sempre feien el que elles volien.
Com per exemple; no deixaven entrar els pares dins l’escoleta, si venien a cercar una infant dins hores lectives  i a l’hora de la sortida, se’ls treia els infant a la porta i això donava la sensació  que teniem alguna cosa a amagar.

Sempre he dit que don les gràcies a les persones que varen confiar amb jo i me varen donar l’oportunitat de començar a fer feina a l’escoleta i l’experiència i  la formació que me varen donar, però moltes vegades he pensat que també m’agradaria conèixer diferents metodologies de fer feina, per tenir un gran ventall  i poder  triar la que més m’agrada.

En quant a les altres competències que no he argumentat,  esper que en un futur poder desenvolupar-les de la millor manera.